dissabte, 22 d’octubre del 2011

Catalònia 2 Godall 3


Els tres últims partits a casa,
tres derrotes, i amb 3 gols per partit

Faig la crònica ara, sense tindre'n moltes ganes i a cop calent.
Com deia aquell " más de lo mismo ". El rival aconseguís clavar el 70-80 % d'ocasions ( tampoc cal que siguin especialment clares ) , el Cata el 40. Això avui, que, dins del mal alguna que altra ocasió si que es veritat que ha hagut. Els primers vint -i- cinc minuts han estat d'un desconcert absolut per part del Cata. Així, al 17 el Godall, amb una errada per no encertar en rebutjar una pilota davant mateix Pau, fa el primer, i al minut 21 el segon després del llançament d'una falta i una entrada pel centre de la defensa. La parròquia deia que era fora de joc. Jo no ho he vist. Amb dos gols en contra la cosa es posava molt costa amunt, però al 27 Tomàs, de cap, ( al·leluia ) rematava un centre de Dani ( foto ). Apareixien fundades esperances, el joc però, no es gens ordenat i a més sense que el treball col·lectiu sigui massa present. Tomàs ja uns minuts abans havia tingut una altra ocasió en un rebuig entre el porter i defensa que apunt està d'aprofitar-se'n. S'arribà als primers 45 minuts i.....a veure que passa.
I passa que, als 10 minuts arriba l'empat en un remat de David des de l'altura del punt de penal ( foto ). Quedaven 35 minuts per a poder decantar el marcador, temps més que suficient. No ha estat així, ans al contrari, els del Montsià anotaven el tercer i definitiu immediatament després del llançament d'una falta; Pau rebutja, la pilota va a un davanter rival, i gol. Per tant, victòria i tres punts per a un rival directe que, a més, aconsegueix passar davant en la classificació.
A tot això cal dir que la sort tampoc es que estigui del tot de cara: Una pilota al pal en un remat d'Alfonso ( foto ); un gol amb possible fora de joc; un remat de C. Asín que el porter treu in-extremis quan entrava per la mateixa esquadra ( foto ) ; el rebuig de Pau que afavoreix el davanter contrari i marca; el rebuig del porter rival a la primera part no afavoreix Tomàs que estava amb la canya a punt. Sense comptar un remat d'Antoni dins l'àrea amb l'esquerra que va fora o un d'Aleix Arr. que, amb el porter batut, des de la línia de l'àrea gran li tira per dalt i també se'n va per sobre del travesser. Vull dir, jugar, jugar, potser no s'ha jugat tot el bé que caldria però avui, d'ocasions n'han hagut, que, per altra part, es el mínim que s'ha d'exigir jugant a casa, clar.


Deixeu-me dir: No es poden perdre tantes pilotes pel motiu de que un cop aturades se'ns en vagin a tres metros, sempre hi ha un contrari que l'agafa. Tampoc, -sinó ets Iniesta o Xavi- amb un rival a un metro, i si tens la intenció de treure-la, no pots aturar una pilota amb el pit i esperar que baixi per enviar-la. Nomes va a perill que te la prenguin o que et facin planxa.
Amb tot, dol la derrota però si aconseguiu estar més desperts, atents i espavilats, ( del primer fins l'ultim ) les possibilitats augmentaran segur.

Al loro
Sembla mentida. El que poden canviar unes cares en una hora i mitja

Més fotos........................................................
Aquí