dissabte, 27 de novembre del 2010

Catalònia 2 Atlas 1

Ja està aquí: La remuntada

Quantes vegades no s'ha dit allò de què "el futbol es així". Pos clar, com és així, així és. Potser en aquesta imprevissibilitat està la màgia i la raó de l'afició que genera. El partit era d'aquells que, suposo, els jugadors no la tenen totes en ells. l'Atlas és un equip dur, que bé precedit per la provocació d'algun que altre aldarull i que els acompanya una afició molt cridanera i militant, per dir-ho d'alguna manera. Prova d'això és que durant el partit, en previsió de problemes, hi havia més de mitja dotzena de policies entre Mossos i Local. Cal dir, però, que no ha hagut cap conflicte digne de menció i que, tan dins, com fora del camp la cosa ha transcorregut com en qualsevol altre partit, excepte en l'expulsió del capità de l'Atlas que en rebre la targeta roja ( per segona groga, per protestar ) , ha fet el pesat tant com a volgut, resistent-se a abandonar el camp, havent de sortir el massatgista i entrenador del seu equip per tal de convençut . Per cert, algun jugador del Cata, amb bona fe i l'anim de convèncer a anat a que abandonés el camp, i això, l'únic que portar és a que s'entengui com una provocació i.......ja hi som. Com a molt, si interessa, dir a l'arbitre que descompte el temps i ja s'ho faran.
Bé, deia això de "el futbol és així" perquè en començar el partit i veure que el Cata no acabava de trobar-se del tot a gust i el rival feia protagonitzava alguna aproximació perillosa, normalment ben resolta per Pau, en una d'aquestes han rematat a boca de canó sortint la pilota un parell de pams per damunt del travesser, i amb una defensa un pel dubitativa, la cosa no pintava gaire bé. No obstant en "empentes" i rodolons s'arribava a la mitja part amb empat a zero. A la segona, amb una certa milloria del joc, arriba la sanció d'un penal -minut 17- ( que jo no he vist, però com tampoc he vist massa protestes del Cata, per tant... ) Per si no hi havia prou emoció, al camp i fora, el llançament és fa repetir ( ai, ai, que si ara el falla, patirem ) però no, marcar i el 0-1 pujava al marcador. 4/5 minuts més tard, de nou pichichi Leandro després de rebre un bon passi al frontal esquerre de l'àrea gran, fa el gol de l'empat davant la mitja sortida del porter.
Al darrers minuts del partit el Catalònia continuava atacant en busca del gol de la victòria, tot i disposar d'alguna que altra ocasió, com ara un remat de cap d'Alfonso fregant el pal a l'esquerra del porter i un xut de Leandro que ha aturat aquest, potser la millor ha estat un rebuig de la defensa de l'Atlas que el porter a tret in-extremis quant entrava llepant el travesser.



I el que son les coses, confirmant altra vegada que el futbol és així, com a conseqüència del temps de descompte que l'arbitre no ha tingut més remei que aplicar per les pèrdues constants de temps, moltes d'elles provocades ( expulsió del capità, canvis, assistència massatgista: 3 vegades al porter i 4/5 a jugadors ), ha arribat el gol de la victòria, obra d'Alfonso de cap. Alló s'afonava. A valgut la pena el patiment. Bon presagi per a la setmana que bé, a Godall.


Ja heu vist que avui m'he enrotllat més del compte, és per compensar que la majoria de fotos son una m******. Ja arribarà la llum.
Aquí
en teniu alguna.

===========================================================
I aquí alguna del primer equip.............. Catalònia 1 Valls 1
===========================================================