Un punt és un punt, però....
El partit d'avui corresponia a la jornada set i que es va aplaçar a conseqüència de la pluja al minut 8 del començament.
S'escapa la primera gran ocasió de empalmar-se al grup dels tres primers de la classificació. Tot i que ara, amb els mateixos punts que el tercer, però amb un partit més.
La segona no podia començar millor: ben just que arribes al minut de joc quant Antoni, anant-se'n d'un parell de contraris, s'interna per la banda dreta fins la ralla de fons i quan era d'esperar una centrada, sense pràcticament angle, marcava el segon de l'equip i particular ( 2-2 ). El joc era prou equilibrat en línies generals. Alex feia un parell d'intervencions de merit, fins que en una aproximació del Ginestar, pràcticament a boca de canó, fan el 3-2. Altra vegada a remolc del resultat. Qui més qui menys, llavors, firmàvem un empat.
Firmàvem l'empat vist el que estàvem veient fins aquell moment: possibilitats de marcar per parts dels dos equips. I l'empat ha arribat amb un xut des de fora l'àrea de Pani que ha agafat al porter rival lleugerament despistat i res ha pogut fer per aturar el for xut que, per altra part, anava prou centrat ( 3-3 ).
De totes maneres, si analitzat el partit en el seu conjunt, l'empat es prou just, no es menys cert que, amb els darrers 10 minuts, el Cata, ha disposat de prou ocasions per haver decantat definitivament el marcador al seu favor i tampoc hagués sigut del tot injust. Cal destacar l'afany i ganes que han posat tots els jugadors per aconseguir-ho. L'encert, depèn ( també ) d'altres circumstancies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada