Un empat amb sabor a victòria
Certament no hi havien moltes possibilitats, a priori, de treure res positiu del camp del líder de la classificació. Ni més ni menys que 48 punts de diferencia eren els que hi havien, abans de començar el partit, entre els dos equips. Però com alguna vegada s'ha dit ( em sembla, he, he, he ): "el futbol és així". Visita al líder i un punt.
Evidentment les condicions dels terreny de joc, seguin les que seguin, son iguals per als dos equips; si bé els que més hi juguen, més acostumats estan. Ho dic perquè el camp de l'Ampolla està fet un desastre, amb tanta terra com herba, bonys i per una sèrie d'irregularitats que fan impracticable el futbol; es pot veure com et ve la pilota, el que no sabràs és, si desprès de botar al terra, farà cap al peu o al pit.
El partit, a la seua primera part, ha estat prou ben controlar pel Cata, sense oportunitats de gol, això sí però l'Ampolla tampoc ha pogut, o sabut, demostrar el perquè de la seua primera posició a la classificació. S'arribà a la segona meitat amb l'empat inicial i la sensació que hi havia és que qui marcava tenia molt de guanyat.
L'Ampolla es quedava amb 10 jugadors per expulsió, la qual cosa feia albergar més esperances al filial. Tot això, a 8 minuts del temps reglamentari en una passi en profunditat per l'eix de la defensa, els ampolleros marcaven ( foto ). S'arribà al temps de descompte i amb un centre des de la banda esquerra de l'atac, la pilota arribà a peus d'Alfonso ( Gran capitán ) que, a boca de canó, afusellava la porteria contraria creuant-la per davant del porter. Dos minuts més.... i un gran empat amb alegria de victòria.
Instants abans de rebre la pilota Alfonso per fer l'empat
PD. Avui que hi havia una altra càmera de fotos, alguns m'han posats los cuernos. Vos tinc clissats. Uns miren a un fotògraf i altres a l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada